La sra. Garrido recupera el discurs antidroga de fa 20 anys
CORI - Oficina de Comunicació
Experts reusencs en drogodependencies ens fan arribar una carta per a publicar-la
La sra. Garrido es punxa?
Llegeixo un article de la sra. Garrido en la que sembla escandalitzar-se pel fet que a les paradetes de St. Jordi van coincidir els usuaris de La Illeta (recurs utilitzat per usuaris del Servei de Drogodependències) i els militants de la CORI (partit independent favorable a la despenalització del cannabis). A mi el que m’ha escandalitzat és el contingut del seu article.
Els de la CORI no són els únics que estan per la despenalització del cannabis, ni tan sols els més destacats. Els d’IC, socis del seu govern sra. Garrido, es van pronunciar en el seu dia a favor de la legalització de “totes” les drogues, reivindicació que incloien al seu programa (i que no han tornat a esmentar des que toquen poder). Igual com ells, destacats científics i estudiosos s’hi vénen pronunciant a favor des de fa dècades (recomano els treballs d’en Escohotado).
D’altra banda, entre els tècnics de drogodependencies de Catalunya fa temps que s’ha foragitat aquell discurs alarmista i acientific que pretenia explicar els problemes associats a les drogues simplement a partir dels efectes d’aquestes, sense contextualizar, sense comptar amb els factors socials, familiars i psicològics que són els verdaderament determinants per diferenciar als simples consumidors dels que en fan un ús abusiu o dels que en són addictes.
Ja fa dècades que s’ha anat imposant arreu del món la denominada filosofia de Disminució de Danys i Riscos, un abordatge dels problemes associats a les drogues que defuig l’alarmisme i la repressió, basat en l’escrupulós respecte vers les opcions personals dels usuaris, i oferint a cadascú el tipus d’ajuda adequat a la seva demanda i a les seves circumstàncies.
Aquest abordatge s’ha demostrat eficaç per assolir el nostre objectiu principal: millorar la salut dels nostres usuaris (fins allà on es pot en cada cas). És a dir, que és el que millor funciona, alhora que és el més respectuós amb els drets humans i, a la llarga, el menys costós. Concretament, a Reus, porten 20 anys demostrant-ho. I els nostres responsables politics, en lloc d’anar adaptant els seus discursos a les realitats objectivables, recuperen el discurs de fa 20 anys per una picabaralla electoralista.
Anys d’experiència acumulada de vegades es malmeten per un exabrupte populista de contingut habilment manipulador. I això no ho dic per vosté, sra. Garrido, no es preocupi. Del seu article s’en poden dir moltes coses, però no que sigui hábil; argumentacions puerils porten a conclusions simplistes, com la redacció de Socials d’un alumne de la ESO. Preferiria pensar que és una maniobra interessada que pas acceptar que alguns responsables politics tenen el nivell que tenen.
En tot cas, com que cada poble te els governants que es mereix, jo l’únic que pretenc és tranquilitzar-la. No es preocupi, que els usuaris de la Illeta solen tenir una biografia tan dissortada que segur que unes llavors de cannabis no els conmouran gaire més que unes de geranis.
Això si, si vol fer la seva feïna, un parell de suggerències: suavitzar les condicions per accedir a les places subvencionades en comunitats terapèutiques, pensades bàsicament per indigents, que sovint no hi poden accedir perquè en viure al carrer no tenen full d’empadronament, o be obrir el local nou de la Illeta, promès i acordat des de ja fa anys, però ajornat i aparcat sistematicament.
Posi els peus a terra sra. Garrido.
